Fa uns dies em van explicar una forma molt econòmica i fàcil de fer fotografia i amb uns resultats sorprenents.
Què necessitem?
- Una llauna (de refresc a ser possible)
- Una agulla
- Spray negre o pintura negre
- Cinta aïllant negre
- Cartolina
- Paper fotogràfic plàstic blanc i negre
- Espelmes (si no tenim bombilles vermelles)
- Silicona (o qualsevol altra cosa que asseguri una bona fixació a l’intempèrie)
- Cutter i/o tisores
- Scaner
- Programa de tractament d’imatges
- Impressora
Per començar es talla la llauna horitzontalment el més amunt que es pugui i no separant del tot el tros tallat.
Amb una agulla es fa un petit forat a una altura mitja de la llauna (si es fa més amunt o més avall la imatge queda distorsionada quedant la linia de l’horitzó curvada).
Es prenen les mides que ha de tenir el paper fotogràfic medint l’altura de la llauna i el perímetre circular. A aquesta última mida se li han de restar un o dos centímetres ja que el forat que hem fet ha de quedar lliure.
Amb la cartulina es fa la plantilla amb les mides que hem pres. Ens servirà per tallar el paper fotogràfic.
Per tallar el paper fotogràfic, posar-lo dins la llauna i sellar-la; si no tenim una habitació fosca amb bombilles vermelles es poden utilitzar espelmes (procurant no acostar-nos gaire a la llum).
Perquè el paper fotogràfic no es mogui dins la llauna s’el fixa amb una mica de cinta aïllant.
Abans de sortir de l’habitació fosca es taba també el forat amb cinta aïllant.
Una volta tenim la “càmera” carregada, es busca un lloc que ens agradi per fer-hi una foto i enganxem la càmera amb silicona o amb qualsevol cinta adhesiva prou resistent.
El temps d’exposició pot anar des d’un dia fins a un any (per això és important que la càmera quedi ben fixada).
Durant el temps d’exposició, sobre tot si és llarg cal anar vigilant que la càmera continui al lloc on l’heu deixada (si es troba en un espai públic de vegades desapareixen) i també vigilar que el forat no quedi obturat per la pols.
Quan l’aneu a recollir, tapar de nou el forat amb cinta aïllant.
Amb aquests temps tant llargs d’exposició la informació recollida pel paper es veu sense necessitat de revelador. De fet si es posa aquest paper al revelador queda completament negre, i si es posa directament al fixador queda blanc. Per tant la única manera de fixar i revelar la imatge és mitjançant un escàner i una impressora.
L’escàner ha de ser contínu, ja que si es va aturant tant com va escanejant va deixant ratlles blanques a la imatge.
Com que el negatiu no es pot fixar, per escanejar-lo primer posar la plantilla de cartolina i fer la prèvia. Llavors es posa el negatiu i s’escaneja.
Amb el programa de manipulació d’imatge es pot invertir i positivar o deixar-lo tal qual. Els resultats tant d’una manera com d’una altra són interessants.
Si voleu imprimir la fotografia a un tamany gran ja sabeu que heu de pujar la resulució d’escanejat de l’escàner.
Per últim s’imprimeix.
Per conservar els negatius han de ser guardats a un lloc fosc perque si no es velen.
Em sembla una activitat interessant sobre tot per fer una introducció a la fotografia als alumnes de batxillerat, però també es pot fer amb nens de totes les edats. És clar que, tot aquest procés necessita molta organització i tenir els passos molt clars si és un grup gran.
És interessant també que si s’orienta el forat de la llauna al sud es veu tot el recorregut del sol, cosa que em dú a pensar que podria ser una activitat compartida entre les assignatures de VIP i Naturals.
Espero que la idea us hagi agradat. Per més informació:
Aquí ens explica com va sorgir el projecte i es poden veure alguns resultats
d’aquesta tècnica. També hi ha alguns links externs sobre la matèria.
Espero que us agradi!
Mireia
